Quan demanem a un músic que ens parli de les tres portades de la seva vida, solem insistir-li que no cal que siguin les millors portades; n’hi ha prou que li suggereixin alguna cosa especial. Per a Caïm Riba, aquestes tres portades van molt relacionades amb les etapes d’infància i adolescència. La primera, de fet, és la de Jo, la donya i el gripau, que el seu pare, Pau Riba, va dibuixar el 1971, i de la qual ja vam parlar fa temps en aquesta web. Caïm, que durant anys va formar part del trio Pastora, acaba de publicar el quart disc en solitari, El racó dels pensaments. Aquí van les seves tres portades preferides (aquí en la versió en castellà):
‘JO, LA DONYA I EL GRIPAU’ (1973, PDI)
«Aquest disc, juntament amb Dioptria, el vaig escoltar molt, sobretot en l’adolescència. És un disc que m’evoca records d’infància… el so del pou i la casa de Formentera on vaig néixer. A més, recordo veure esbossos de la portada i l’original a l’estudi del pare, i quedar-me absort mirant la psicodèlia del seu dibuix. Sempre m’ha semblat una gran portada, molt artística, amb contingut, amb referències a les cançons i a les persones, i alhora molt atractiva a la vista.»
‘E.T. THE EXTRATERRESTRIAL’ (1982, MCA)
«Sempre he sigut molt fan de les bandes sonores orquestrals. De petits, la mare ens posava el casset de la banda sonora de Star Wars per anar a dormir, i amb aquelles melodies tan boniques ens adormíem. Quan vaig veure la pel·lícula E.T. al cinema em va encantar, i per Nadal em van regalar el vinil! Li tenia molta estima i també me’l posava sovint.»
‘SURFING WITH THE ALIEN’, JOE SATRIANI (1987, Relativity)
«Quan vaig tornar, amb disset anys, d’estudiar als Estats Units, ho vaig fer acompanyat d’una guitarra elèctrica que vaig comprar allà per matar l’avorriment. Aquest disc es va convertir en un dels meus puntals a l’hora de tocar i practicar amb la guitarra. Tot i que més endavant vaig canviar de direcció i d’estil, en guardo un molt bon record, i les seves cançons em motivaven a seguir tocant la guitarra.»